Benvinguts!

Andorra és un país amb una cultura musical consolidada. Al llarg de l'any és escenari de concerts i festivals de prestigi que ofereixen, tant als ciutadans del país com a tots els visitants, un ampli ventall de propostes musicals.

Des de la Associació Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra volem donar suport a la divulgació musical tot oferint a la societat la possibilitat d'escoltar, conèixer, valorar i gaudir plenament de la música d'orgue, un gènere de llarga tradició però, malauradament, poc conegut.

La Associació Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra és una entitat dedicada a la divulgació i a la promoció de la cultura organística i compta amb el suport de l'Arxiprestat d’Andorra, el Govern d’Andorra i els comuns d'Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i la Massana. Totes aquestes institucions han mostrat sempre interès i dedicació per fomentar aquest art i, en general, la cultura.

La Associació dedica els seus esforços a donar a conèixer aquest univers musical des de les obres i els autors clàssics i cabdals, que han donat personalitat històrica a aquest instrument, fins a les tendències més renovadores, i contribueix a fer de l'orgue i la seva música un dels exponents de la cultura andorrana.

En aquest sentit, la Associació Amics dels Orgues organitza cada any el Festival internacional d'orgue, amb la direcció artística de l'organista Ignacio Ribas Taléns. Es tracta d'una sèrie de concerts que tenen lloc en diverses esglésies i que ja s'han convertit en un referent de les activitats musicals a Andorra.

Amb aquesta web oberta al món volem oferir-vos un espai d'informació dinàmic i donar un impuls més a la música d'orgue i a la cultura musical del nostre país.

Propers Concerts

LIBRA · Arquitectures del cel

LIBRA · Arquitectures del cel

  • Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana
  • Places disponibles: 82

FCO. JAVIER LÓPEZ & ESTER SÁNCHEZ (ESP)

orgue & flauta travessera i flautí

amb obres de Bach, Händel, Vivaldi, Blavet, Torres i Bédard


PROGRAMA

Libra

Arquitectures del cel


Georg Philipp Telemann (1681-1767)

Fantasia per a flauta sola núm. 3, TWV 40:4 *

Denis Bédard (1950)

Suite du deuxième ton (2010) **

Plein Jeu –Gavotte – Récit – Écho – Fugue sur les Grands Jeux 

Georg Friedrich Händel (1685-1759)

Sonata op. 1, núm. 5

Adagio – Allegro – Andante – Bourrée – Menuet

Michel Blavet (1700-1768)

Sonata núm. 5, “La Cahuvet”

Largo – Allegro – Allegro moderato – Andantino – Fugue – Gavotte

Eduardo Torres (1832-1974)

Impresión Teresiana **

Antonio Vivaldi (1678-1741)

Sonata per flauto traverso e basso continuo

Affettuoso – Allegro assai – Larghetto – Allegro

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Sonata en mi menor, BWV 1034

Adagio ma non tanto – Allegro – Andante – Allegro


 (* flautí)

(**orgue sol)


Nota al programa

Libra, la constel·lació de la Balança, és l’única del zodíac que no representa un ésser viu, sinó un símbol: la mesura, la proporció, l’equilibri. En el firmament musical del Barroc, aquest principi es tradueix en arquitectura sonora, en simetria formal i en diàleg constant entre tensions i resolucions.

El programa dibuixa un mapa celeste on França, Itàlia, Alemanya i Espanya brillen com estrelles d’una mateixa constel·lació. Les sonates de Händel, Blavet, Vivaldi i Bach mostren la diversitat d’estils europeus, però comparteixen una mateixa recerca d’ordre i eloqüència. La fuga, la dansa i el moviment contrastat són els eixos d’un univers regulat per lleis gairebé matemàtiques.

La Suite du deuxième ton de Denis Bédard actua com a centre gravitatori: una relectura contemporània dels colors de l’orgue clàssic francès —Plein Jeu, Récit, Écho, Grands Jeux— que dialoga amb la tradició sense nostàlgia i la projecta cap al present. Enmig d’aquest equilibri europeu, Impresión Teresiana d’Eduardo Torres aporta una dimensió contemplativa i mística, una pausa interior dins l’arquitectura sonora.

Si el concert anterior evocava el trànsit i la transcendència (Cygnus), Libra representa l’harmonia còsmica: el punt exacte on alè i estructura —flauta i orgue— s’equilibren com dos astres en òrbita. Música com a balança perfecta entre emoció i forma, entre impuls i proporció.



Francisco Javier López, orgue

Organista titular de la Catedral d’Àvila des de fa més de trenta anys, combina una intensa activitat litúrgica amb una sòlida trajectòria concertística internacional. Format als conservatoris d’Àvila i Madrid, amplià estudis amb destacats mestres europeus. Ha actuat en festivals d’Espanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Mèxic i el Líban, i ha estrenat obres pròpies en diversos països. Professor a la Universitat de Salamanca i a la Universitat Catòlica d’Àvila, és actualment docent al Conservatori Professional d’Àvila. Coordina els Festivals d’Orgue d’Àvila i col·labora amb el Festival Internacional d’Orgue de Morelia.


Ester Sánchez, flauta travessera

Formada entre la Comunitat Valenciana, Salamanca, Barcelona i Brussel·les, completa els seus estudis superiors al Conservatori de Castella i Lleó i amplia formació a l’ESMUC i al Conservatori del Liceu. Ha rebut mestratge de reconeguts flautistes europeus i ha col·laborat amb diverses orquestres i bandes, entre elles l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Guardonada en música de cambra, combina l’activitat concertística amb la pedagogia. Actualment és professora a l’Institut de Música d’Andorra la Vella i cursa estudis de perfeccionament al Koninklijk Conservatorium Brussel.




ORION · Crides i batalles al firmament

ORION · Crides i batalles al firmament

  • Església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany
  • Places disponibles: 236

AUGUSTO BELAU & DAVID ARNAU (ESP)

orgue & trompa


amb obres de Bach, Saint-Saëns, Guridi, Arauxo, Müller, Kuchař i Krol


PROGRAMA

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Preludi i fuga en re major, BWV 532 *

Bernhard Eduard Müller (1842-1920)

Andante religioso, op. 74 **

Francisco Correa de Arauxo (1584-1654)

Tiento XXIII, sobre la Batalla de Morales *

Camille Saint-Saëns (1835-1921)

Adagio i Andante **

Jan Křtitel Kuchař (1751-1829)

Fantasia en sol menor *

Bernhard Krol (1920-2013)

Laudatio ***

Jesús Guridi (1886-1961)

Ofertorio núm. 19 (Escuela Española de Órgano) *

Camille Saint-Saëns (1835-1921)

Offertoire en do menor **

  • Orgue sol
  • ** Trompa i orgue
  • *** Trompa sola


Nota al programa

La constel·lació d’Orion, una de les més recognoscibles del firmament, presideix el cel d’hivern amb la seva silueta inconfusible: el cinturó brillant, l’espasa suspesa, l’arc tensat del caçador mític. Figura de força, tensió i lluminositat, Orió simbolitza alhora combat i contemplació, energia i misteri. Aquest programa pren la seva imatge com a fil conductor d’un viatge sonor en què la trompa —instrument ancestralment vinculat a la caça i a la crida llunyana— dialoga amb l’orgue, rei dels instruments, en una combinació de majestat i profunditat espiritual.

El Preludi i fuga en sol menor de Johann Sebastian Bach obre el concert amb una arquitectura imponent. La llibertat gairebé improvisatòria del preludi i la rigorosa construcció de la fuga evoquen la determinació d’Orió avançant pel cel nocturn. És una música d’afirmació i solidesa, com la presència clara de la constel·lació en la nit freda i estelada.

En contrast, l’Andante religioso de Franz Anton Müller revela el vessant més íntim del programa. La trompa hi abandona el caràcter heroic per mostrar un timbre càlid, noble i contemplatiu, com si el caçador, després de la batalla, alcés la mirada cap a la quietud infinita del firmament.

Amb el Tiento XXIII de Francisco Correa de Arauxo entrem en l’episodi més dramàtic. La música descriu càrregues, enfrontaments i una dansa final de triomf que connecta amb la dimensió èpica d’Orió i amb la simbòlica lluita entre foscor i llum.

El lirisme refinat de Camille Saint-Saëns, tant a l’Adagio i Andante com a l’Offertoire en do menor, aporta un subtil joc de clarobscurs sonors, en què la melodia de la trompa emergeix sostinguda per la solemnitat de l’orgue. La Fantasia en sol menor de Jan Křtitel Kuchař introdueix elegància clàssica i equilibri formal, mentre que Laudatio de Bernhard Krol desplega una espiritualitat intensa i contrastada. Finalment, l’Ofertorio núm. 19 de Jesús Guridi combina melangia i llum en una síntesi expressiva plena de significat.

Com la constel·lació que li dona nom, aquest programa traça un arc que va del combat a la contemplació, de la tensió a la transcendència. Orió esdevé així metàfora d’un viatge musical que travessa el firmament sonor amb força, contrast i resplendor.


Augusto Belau és organista de la Cocatedral de Castelló de la Plana, format al Conservatori Superior de Música de València amb el Dr. Carlos Paterson i màster en Música Espanyola en Interpretació Performativa al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid amb el Dr. Miguel Bernal. Des del 2014 és organista i director del Cor Polifònic de Barreros de la Confraria de la Mare de Déu del Lledó i, des del 2018, carillonista de la Basílica de Sant Pasqual Baylón de Vila-real.

Ha rebut classes magistrals de destacats organistes nacionals i internacionals, ha ofert recitals a Espanya, Itàlia, Romania i Malta, i ha participat en festivals i cicles internacionals d’orgue com els de Morella, Menorca, Màlaga, Lleó o Pontremoli. Des del 2019 és director artístic del Cicle Internacional d’Orgue de Sant Mateu (Castelló).


David Arnau inicia els seus estudis musicals al Conservatori de Lleida amb David Bonet i Julio Gargallo. Posteriorment, cursa el Grau Superior de Música al Conservatori Superior de Música d’Aragó, amb els professors Paco Rodríguez i Bernardo Cifres. Amplia la formació musical amb el professor Luca Benucci a la Scuola di Musica di Fiesole (Florència) i amb Ionut Podgoreanu (Barcelona). També ha rebut classes magistrals de trompistes de renom com Stefan Dohr, André Cazalet, Jörg Bruckner, Olivier Darbellay, Fergus McWilliam o Jose Vicente Castelló.

En l’àmbit orquestral, toca habitualment a l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida i ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Ha col·laborat amb orquestres professionals com l’Orquestra del Maggio Fiorentino a Florència, l’Orquestra del Teatre Petruzzelli de Bari, l’Orquestra de l’Arena de Verona, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquestra Filharmònica de Gran Canària, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, l’Orquestra Franz Schubert o l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Combina l’activitat artística amb la docència: actualment és professor als Conservatoris de Música de Cervera, Fraga i Andorra.