Benvinguts!

Andorra és un país amb una cultura musical consolidada. Al llarg de l'any és escenari de concerts i festivals de prestigi que ofereixen, tant als ciutadans del país com a tots els visitants, un ampli ventall de propostes musicals.

Des de la Associació Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra volem donar suport a la divulgació musical tot oferint a la societat la possibilitat d'escoltar, conèixer, valorar i gaudir plenament de la música d'orgue, un gènere de llarga tradició però, malauradament, poc conegut.

La Associació Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra és una entitat dedicada a la divulgació i a la promoció de la cultura organística i compta amb el suport de l'Arxiprestat d’Andorra, el Govern d’Andorra i els comuns d'Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i la Massana. Totes aquestes institucions han mostrat sempre interès i dedicació per fomentar aquest art i, en general, la cultura.

La Associació dedica els seus esforços a donar a conèixer aquest univers musical des de les obres i els autors clàssics i cabdals, que han donat personalitat històrica a aquest instrument, fins a les tendències més renovadores, i contribueix a fer de l'orgue i la seva música un dels exponents de la cultura andorrana.

En aquest sentit, la Associació Amics dels Orgues organitza cada any el Festival internacional d'orgue, amb la direcció artística de l'organista Ignacio Ribas Taléns. Es tracta d'una sèrie de concerts que tenen lloc en diverses esglésies i que ja s'han convertit en un referent de les activitats musicals a Andorra.

Amb aquesta web oberta al món volem oferir-vos un espai d'informació dinàmic i donar un impuls més a la música d'orgue i a la cultura musical del nostre país.

Propers Concerts

CYGNUS · Cant cap a la llum, trànsit entre mons

CYGNUS · Cant cap a la llum, trànsit entre mons

  • Església de Sant Esteve d’Andorra la Vella
  • Places disponibles: 274

amb obres de Liszt, Verdi, Dvořák, Reger, Strauss, Duruflé, Mascagni i Fauré


PROGRAMA

CYGNUS

Cant cap a la llum, trànsit entre mons


Franz Liszt (1811-1886)

Trauerode (Oda fúnebre) – per a orgue sol


amb l'harmònium

Franz Liszt (1811-1886)

Le Crucifix (El Crucifix), de Via Crucis

Giuseppe Verdi (1813-1901)

Recordare de la Messa da Requiem

(Recorda)

Antonín Dvořák (1841-1904)

Ave Maria, op. 19b

Max Reger (1873-1916)

Cinc lieder de l’op. 137

Núm. 1 Bitte um einen seligen Tod

(Pregària per una mort benaurada)

Núm. 4 Am Abend

(Al capvespre)

Núm. 5 O Herre Gott, nimm du von mir

(Oh Senyor Déu, pren de mi)

Núm. 9 Lass dich nur nichts nicht dauren

(Que res no t’afligeixi)

Núm. 12 O Jesu Christ, wir warten dein

(Oh Jesucrist, t’esperem)


amb l'orgue

Richard Strauss (1864-1949)

Die Nacht, op. 10, núm. 3 (La nit)

Morgen!, op. 27, núm. 4 (Demà!)

Maurice Duruflé (1902-1986)

Pie Jesu del Requiem, op. 9

(Oh Jesús pietós)

Pietro Mascagni (1863-1945)

Ave Maria

Gabriel Fauré (1845-1924)

Pie Jesu del Requiem, op. 48

(Oh Jesús pietós)

In Paradisum del Requiem, op. 48

(Al paradís)



Nota al programa

Cygnus, la constel·lació del Cigne, travessa la Via Làctia com una ànima que creua el firmament. Antic símbol de trànsit entre mons, de metamorfosi i de darrer cant, inspira aquest recorregut musical propi del Divendres Sant: un camí que parteix de la foscor i avança cap a la llum.

Des de la gravetat del Trauerode de Liszt fins a la serenor lluminosa de Fauré, el programa dibuixa un arc espiritual que abraça el dolor, la súplica i l’esperança. Les grans pàgines litúrgiques —Verdi, Duruflé, Mascagni, Dvořák— dialoguen amb la introspecció romàntica de Reger i Strauss, on la nit es transforma en alba (Morgen!).

Com Deneb, una de les estrelles més brillants del cel d’estiu, aquestes obres esdevenen fars en la foscor. El “cant del cigne” no és aquí final, sinó trànsit: una travessa sonora cap al consol i la transcendència, cap a l’In Paradisum que tanca el cercle amb una promesa de pau.


Ignacio Ribas, orgue

Nascut a València (1963), es forma al Conservatori Municipal de Barcelona amb Montserrat Torrent. Premi Joventuts Musicals d’Espanya (1988) i Premi Andrés Segovia y Ruiz de Morales (1990). Amplia estudis amb especialistes en repertori francès, ibèric, bachià i contemporani. Ha actuat com a solista en destacats centres organístics internacionals i ha impartit cursos sobre música hispànica dels segles xvi al xxi. Ha enregistrat obres del repertori ibèric antic i del segle xx, així com composicions pròpies. Premi de composició Cristòbal Halffter (2011). És organista titular de Sant Esteve d’Andorra la Vella i director artístic del Festival Internacional ORGUE&nd.

Jonaina Salvador, soprano

Nascuda a Andorra, es gradua en piano al Conservatori Superior del Liceu i es perfecciona en cant a París i Barcelona. Guardonada en concursos internacionals, ha actuat com a solista en diversos països europeus i americans. Ha interpretat papers principals d’òpera —La Traviata, Carmen, Tosca, Rigoletto, La Bohème, entre d’altres— i grans obres simfonicocorals com el Requiem de Verdi o la Gran Missa en do menor de Mozart. És directora general i artística de la Temporada d’Òpera d’Andorra i creadora de projectes escènics i pedagògics de divulgació lírica.








LIBRA · Arquitectures del cel

LIBRA · Arquitectures del cel

  • Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana
  • Places disponibles: 147

FCO. JAVIER LÓPEZ & ESTER SÁNCHEZ (ESP)

orgue & flauta travessera


amb obres de Bach, Händel, Vivaldi, Blavet, Torres i Bédard


Nota al programa

Libra, la constel·lació de la Balança, és l’única del zodíac que no representa un ésser viu, sinó un símbol: la mesura, la proporció, l’equilibri. En el firmament musical del Barroc, aquest principi es tradueix en arquitectura sonora, en simetria formal i en diàleg constant entre tensions i resolucions.

El programa dibuixa un mapa celeste on França, Itàlia, Alemanya i Espanya brillen com estrelles d’una mateixa constel·lació. Les sonates de Händel, Blavet, Vivaldi i Bach mostren la diversitat d’estils europeus, però comparteixen una mateixa recerca d’ordre i eloqüència. La fuga, la dansa i el moviment contrastat són els eixos d’un univers regulat per lleis gairebé matemàtiques.